| B.4. Continguts del fitxer de configuració prèvia (per a bookworm) | ||
|---|---|---|
 |
Apèndix B. Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia | 
|
| B.4. Continguts del fitxer de configuració prèvia (per a bookworm) | ||
|---|---|---|
|
|
Apèndix B. Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia |
|
Els fragments de configuració emprats a aquest apèndix també són a l'abast com a exemple de fitxer de configuració prèvia a https://iwawocd.cewmufwd.tk/releases/bookworm/example-preseed.txt.
Tingueu en compte que aquest exemple es basa en una instal·lació per a una arquitectura Intel x86. Si l'arquitectura és diferent, alguns dels exemples (com la selecció del teclat i la instal·lació del carregador) poden no ser adients i hauran de substituir-se per paràmetres de configuració adequats a l'arquitectura en qüestió.
Els detalls del funcionament dels components de l'instal·lador Debian estan a la Secció 6.3, «Utilització dels elements individualment».
En una instal·lació normal, les preguntes sobre la localització es fan primer, de manera que aquestes valors només es poden configurar prèviament mitjançant les mètodes dels paràmetres d'arrencada d'«initrd» o del nucli. El mode automàtic (Secció B.2.3, «Mode auto») inclou la configuració de auto-install/enable=true (normalment mitjançant l'àlies auto de la configuració prèvia). Això retarda la presentació de les preguntes sobre localització, de manera que es poden configurar prèviament mitjançant qualsevol mètode.
Es pot fer servir el «locale» per especificar tant la llengua com el país; pot estar format per qualsevol combinació d'una llengua disponible al debian-installer i un país reconegut. Si la combinació no és un «locale» vàlid, l'instal·lador seleccionarà automàticament un «locale» vàlid amb l'idioma triat. Per especificar el «locale» com un paràmetre d'arrencada, empreu locale=. ca_ES
Tot i que aquest mètode és molt fàcil d'emprar, no permet la configuració prèvia de totes les combinacions possibles d'idioma, país i «locale»[19]. Per tant, podeu establir un configuració prèvia individual per a cada valor. També podeu especificar l'idioma i el país com a paràmetres d'arrencada.
# La configuració prèvia només del «locale» estableix idioma, país i «locale». d-i debian-installer/locale string ca_ES # També podeu configurar-los individualment per a major flexibilitat. #d-i debian-installer/language string ca #d-i debian-installer/country string ES #d-i debian-installer/locale string ca_AD.UTF-8 # Podeu especificar altres «locales» a generar. #d-i localechooser/supported-locales multiselect en_US.UTF-8, nl_NL.UTF-8
La configuració del teclat consisteix en la selecció del mapa de tecles i (per a teclats no llatins) una tecla per canviar entre el mapa de tecles no llati i el mapa de tecles US. Només les variants bàsiques estan disponibles en la instal·lació. Les variants avançades només estan disponibles en el sistema instal·lat, mitjançant l'ordre dpkg-reconfigure keyboard-configuration.
# Selecció del teclat. d-i keyboard-configuration/xkb-keymap select es # d-i keyboard-configuration/toggle select No toggling
Per a ometre la configuració prèvia del teclat, empreu keymap amb skip-config. Això farà que romanga actiu el mapa de teclat del nucli.
Sens dubte, la configuració prèvia de la xarxa no funcionarà si carregueu el fitxer de configuració des de la xarxa. Però va molt bé si esteu carregant-lo des d'un disc òptic o d'una memòria USB. Si ho feu des de la xarxa, podeu indicar-li al nucli els paràmetres d'arrencada de configuració de la xarxa.
Si necessiteu seleccionar una interfície en concret per tal d'arrencar per xarxa abans de carregar un fitxer de configuració prèvia des de la xarxa, useu un paràmetre d'arrencada com interface=. eth1
Malgrat que normalment la configuració prèvia de la xarxa no es possible quan s'està utilitzant una configuració prèvia (utilitzant «preseed/url»), en aquest cas podeu utilitzar el procediment per evitar-ho, per exemple si voleu configurar una adreça estàtica per a la interfície de xarxa. Aquest procediment és per forçar que la configuració de xarxa s'execute altra vegada després de haver carregat el fitxer de preconfiguració escrivint un guió «preseed/run» amb les ordres següents:
kill-all-dhcp; netcfg
Les variables de «debconf» següents són rellevants per a configuracions de xarxa.
# Inhabilita completament la configuració de la xarxa. Açò és útil per a # instal·lacions de CD-ROM en dispositius sense connexió on les preguntes # sobre la xarxa, els avisos i els temps d'espera resulten molests. #d-i netcfg/enable boolean false # Si és possible, el netcfg escollirà una interfície que tinga un enllaç. # El següent evita que es mostre una llista si hi ha més d'una interfície. d-i netcfg/choose_interface select auto # Si voleu seleccionar una interfície concreta: #d-i netcfg/choose_interface select eth1 # Per establir un temps d'espera d'enllaç diferent (el valor predeterminat és # 3 segons). Els valors s'interpreten com a segons. #d-i netcfg/link_wait_timeout string 10 # Si teniu un servidor dhcp lent i l'instal·lador finalitza l'espera, això # us pot ser d'utilitat. #d-i netcfg/dhcp_timeout string 60 #d-i netcfg/dhcpv6_timeout string 60 # Per defecte, la configuració de la xarxa es fa automàticament. # Si preferiu configurar la xarxa a mà, tragueu-li el comentari a aquesta # línia i la configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació. #d-i netcfg/disable_autoconfig boolean true # Si voleu que el fitxer de configuració prèvia funcioni en sistemes amb i # sense servidor dhcp, tragueu-li el comentari a aquestes línies i la # configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació. #d-i netcfg/dhcp_failed note #d-i netcfg/dhcp_options select Configure network manually # Configuració de la xarxa estàtica. # # IPv4 example #d-i netcfg/get_ipaddress string 192.168.1.42 #d-i netcfg/get_netmask string 255.255.255.0 #d-i netcfg/get_gateway string 192.168.1.1 #d-i netcfg/get_nameservers string 192.168.1.1 #d-i netcfg/confirm_static boolean true # # IPv6 example #d-i netcfg/get_ipaddress string fc00::2 #d-i netcfg/get_netmask string ffff:ffff:ffff:ffff:: #d-i netcfg/get_gateway string fc00::1 #d-i netcfg/get_nameservers string fc00::1 #d-i netcfg/confirm_static boolean true # Qualsevol nom d'ordinador principal i de domini assignats amb el dhcp tenen # preferència sobre els valors indicats aquí. Tanmateix, establir aquests # encara evitarà que es mostren qüestions fins i tot si els valors provenen # del dhcp. d-i netcfg/get_hostname string unassigned-hostname d-i netcfg/get_domain string unassigned-domain # Si voleu forçar un nom de màquina, independentment de qualsevol dels retornats # pel servidor DHCP o l'entrada DNS inversa per a la IP, tragueu-li el comentari # i ajustau la següent línia. #d-i netcfg/hostname string somehost # Per deshabilitar el molest diàleg sobre la clau WEP. d-i netcfg/wireless_wep string # El fastigós nom del servidor dhcp que alguns ISP empren com a contrasenya. #d-i netcfg/dhcp_hostname string radish # Si voleu desactivar completament la cerca de microprogramari (això és, no usar # fitxers de microprogramari o paquets que puguin estar disponibles a les imatges # d'instal·lació): #d-i hw-detect/firmware-lookup string never # Si necessiteu microprogramari no lliure (non-free) per fer funcionar la # xarxa o altres components, podeu configurar l'instal·lador perquè intenti # carregar-lo sempre, sense preguntar-ho. O es pot canviar a «false» per # desactivar la pregunta. #d-i hw-detect/load_firmware boolean true
Fixeu-vos que netcfg determinarà automàticament la màscara de la xarxa si no heu configurat netcfg/get_netmask prèviament. En aquest cas, en instal·lacions automàtiques, s'ha de marcar la variable com a seen. De forma similar, netcfg triarà una adreça apropiada si no definiu netcfg/get_gateway. Excepcionalment podeu definir netcfg/get_gateway com a «none» per indicar que no s'hauria d'utilitzar cap passarel·la.
# Feu servir els paràmetres següents si voleu emprar el component # «network-console» per a instal·lar remotament mitjançant SSH. Açò només té # sentit si voleu continuar amb la instal·lació de forma manual. #d-i anna/choose_modules string network-console #d-i network-console/authorized_keys_url string http://10.0.0.1/openssh-key #d-i network-console/password password r00tme #d-i network-console/password-again password r00tme
Informació addicional relativa a la consola de xarxa la trobareu a Secció 6.3.10, «Instal·lació a través de la consola de xarxa».
Segons el mètode d'instal·lació, un servidor rèplica es pot emprar per a descarregar components addicionals de l'instal·lador, per instal·lar el sistema base, i per a configurar el fitxer /etc/apt/sources.list del sistema instal·lat.
El paràmetre mirror/suite determina el conjunt de programes del sistema.
El paràmetre mirror/udeb/suite determina el conjunt de components addicionals que emprarà l'instal·lador. Això només és útil si els components es descarreguen realment des de la xarxa i han de correspondre amb el conjunt d'eines emprat per construir l'«initrd» per al mètode d'instal·lació emprat en la instal·lació. Normalment l'instal·lador escollirà automàticament el valor correcte i no hauria de ser necessari establir aquest paràmetre.
# Protocol del mirall: # Si seleccioneu ftp, no cal definir la cadena mirror/country. # Valor per defecte pel protocol del mirall: http. #d-i mirror/protocol string ftp d-i mirror/country string manual d-i mirror/http/hostname string ftp.es.debian.org d-i mirror/http/directory string /debian d-i mirror/http/proxy string # Conjunt de programes que s'instal·larà. #d-i mirror/suite string testing # Conjunt de programes que s'emprarà per a carregar components de l'instal·lador # (opcional). #d-i mirror/udeb/suite string testing
Es poden configurar prèviament el compte del superusuari i el nom i la contrasenya d'un usuari ordinari. Les contrasenyes es poden indicar bé de manera explícita o bé en forma de resums MD5.
![[Avís]](images/warning.png) |
Avís |
|---|---|
Sigueu conscients que la configuració prèvia de contrasenyes no és completament segura ja que qualsevol persona amb accés al fitxer de configuració prèvia les podrà saber. L'emmagatzematge de contrasenyes amb una funció resum es considera segura a menys que es faci servir un algorisme feble com DES o MD5, que permeten atacs per força bruta. Els algorismes de funció resum recomanats son SHA-256 i SHA512. |
# No generar el compte de superusuari (l'usuari normal haurà de ser capaç # d'utilitzar «sudo»). #d-i passwd/root-login boolean false # De forma alternativa, per no generar el compte d'usuari normal. #d-i passwd/make-user boolean false # Contrasenya de superusuari, ben explícita #d-i passwd/root-password password r00tme #d-i passwd/root-password-again password r00tme # o bé xifrada fent servir una funció resum crypt(3). #d-i passwd/root-password-crypted password [crypt(3) hash] # Per generar un compte d'usuari normal. #d-i passwd/user-fullname string Usuari de Debian #d-i passwd/username string debian # Contrasenya de l'usuari normal, bé explícita #d-i passwd/user-password password insecure #d-i passwd/user-password-again password insecure # o bé xifrada fent servir un capolament crypt(3). #d-i passwd/user-password-crypted password [crypt(3) hash] # Genera el primer usuari amb el UID donat en comptes del predeterminat. #d-i passwd/user-uid string 1010 # El compte d'usuari s'afegirà a algun dels grups estàndard inicials. Per # a substituir-ho, utilitzeu açò. #d-i passwd/user-default-groups string audio cdrom video
Les variables passwd/root-password-crypted i passwd/user-password-crypted també es poden configurar prèviament posant «!» com a valor. En aquest cas, el compte corresponent es deshabilitarà. Això pot ser convenient per al compte de superusuari en cas que, evidentment, s'haja establert un altre mètode per permetre les tasques d'administració o per entrar com a superusuari (per exemple fent servir l'autenticació de la clau SSH o el sudo).
La següent ordre (disponible al paquet whois) es pot fer servir per generar una contrasenya SHA-512 basada en la funció resum «crypt(3)»:
mkpasswd -m sha-512
# Controla si el rellotge està o no fixat a UTC. d-i clock-setup/utc boolean true # Podeu donar-li qualsevol valor vàlid per $TZ; vegeu el contingut de # /usr/share/zoneinfo/ per als valors vàlids. d-i time/zone string US/Eastern # Controla si s'utilitza NTP per posar en hora el rellotge a la instal·lació. d-i clock-setup/ntp boolean true # Quin servidor d'NTP s'utilitzarà. El que hi ha per defecte quasi sempre és bo. #d-i clock-setup/ntp-server string ntp.example.com
La configuració prèvia per fer particions de discs durs està limitada per les possibilitats oferides pel partman-auto. Podeu o bé partir l'espai lliure existent al disc o bé el disc sencer. La distribució del disc es pot determinar fent servir una recepta definida prèviament, una de personalitzada procedent d'un fitxer recepta, o una inclosa dins els fitxers de configuració prèvia.
Es poden generar configuracions prèvies amb RAID, LVM i xifrat, però no amb tota la flexibilitat possible de creació de particions que ofereix una instal·lació no preconfigurada.
Els exemples de sota només proporcionen informació bàsica de l'ús de receptes. Per a una informació detallada consulteu els fitxers partman-auto-recipe.txt i partman-auto-raid-recipe.txt, inclosos al paquet debian-installer. Tots dos fitxers també es troben disponibles al repositori de fonts de debian-installer. Adoneu-vos que la funcionalitat disponible pot canviar d'una versió a una altra.
|
Avís |
|---|---|
La identificació dels discs depèn de l'ordre en què es carreguen llurs controladors. Si el sistema té més d'un disc, assegureu-vos que se seleccione el correcte abans d'utilitzar la configuració prèvia. |
# Si el sistema té espai lliure podeu fer la partició només d'aquest espai.
# Això només passarà si «partman-auto/method» no està habilitat (a sota).
#d-i partman-auto/init_automatically_partition select biggest_free
# També podeu especificar el disc que es partirà. Si el sistema només té
# un disc, l'instal·lador l'emprarà per defecte, altrament cal que indiqueu
# el dispositiu en el format tradicional, no en el de «devfs» (per exemple,
# «/dev/sda» en lloc de «/dev/discs/disc0/disc»).
# Per exemple, per emprar el primer disc SCSI/SATA:
#d-i partman-auto/disk string /dev/sda
# Addicionalment, haureu d'especificar el mètode a utilitzar.
# Els mètodes disponibles actualment són:
# - regular: empra el tipus de partició típics de l'arquitectura
# - lvm: empra LVM per a partir el disc
# - crypto: empra LVM a dins d'una partició xifrada
d-i partman-auto/method string lvm
# Podeu definit la quantitat d'espai que s'usarà per al grup del volum
# LVM. Pot ser o bé la mida amb la unitat (p.ex. 20 GB), un percentatge de
# l'espai lliure o la paraula clau 'max'.
d-i partman-auto-lvm/guided_size string max
# Si un dels discs que s'ha de partir automàticament conté una
# configuració LVM antiga, l'usuari rebrà un avís. Això es pot
# desactivar amb una configuració prèvia...
d-i partman-lvm/device_remove_lvm boolean true
# El mateix és aplicable a RAID per programari ja existent:
d-i partman-md/device_remove_md boolean true
# I el mateix per a la confirmació d'escriptura a particions «lvm».
d-i partman-lvm/confirm boolean true
d-i partman-lvm/confirm_nooverwrite boolean true
# Podeu triar un dels tres tipus de partició predefinits:
# - atomic: tots els fitxers en una partició
# - home: partició «/home» separada
# - multi: particions «/home», «/usr», «/var» i «/tmp» separades
d-i partman-auto/choose_recipe select atomic
# O indicar-ne una pròpia...
# Si podeu obtenir un fitxer de recepta per a l'entorn de l'instal·lador,
# podeu simplement apuntar-hi.
#d-i partman-auto/expert_recipe_file string /hd-media/recipe
# Si no, podeu posar una recepta sencera en una línia (lògica). Aquest exemple
# genera una petita partició «/boot», un espai d'intercanvi adient, i empra la
# resta de l'espai per a la partició arrel:
#d-i partman-auto/expert_recipe string \
# boot-root :: \
# 40 50 100 ext3 \
# $primary{ } $bootable{ } \
# method{ format } format{ } \
# use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \
# mountpoint{ /boot } \
# . \
# 500 10000 1000000000 ext3 \
# method{ format } format{ } \
# use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \
# mountpoint{ / } \
# . \
# 64 512 300% linux-swap \
# method{ swap } format{ } \
# .
# El format complet de les receptes es troba documentat al fitxer
# «partman-auto-recipe.txt» inclós al paquet «debian-installer» i disponible
# al repositori de fonts de l'instal·lador. També s'hi documenta com
# especificar paràmetres com etiquetes per als sistemes de fitxers, noms
# per als grups de volum i quins dispositius incloure en un grup de volum.
## Particionar per a EFI
# Si el vostre sistema necessita una partició EFI podeu afegir quelcom semblant
# a això a la recepta anterior, com el primer element de la recepta:
# 538 538 1075 free \
# $iflabel{ gpt } \
# $reusemethod{ } \
# method{ efi } \
# format{ } \
# . \
#
# El fragment anterior és per a l'arquitectura amd64; els detalls poden ser
# diferents en altres arquitectures. El paquet 'partman-auto' del repositori
# font del D-I pot tenir algun exemple a seguir.
# Això fa que el «partman» particioni automàticament sense demanar confirmació,
# amb la condició que haguéssiu dit d'utilitzar un dels mètodes de dalt.
d-i partman-partitioning/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition select finish
d-i partman/confirm boolean true
d-i partman/confirm_nooverwrite boolean true
# Forçar l'engegada UEFI (la 'compatibilitat BIOS' es perdrà). Per defecte: false.
#d-i partman-efi/non_efi_system boolean true
# Assegurar que la taula de particions és GPT - això és requerit per EFI
#d-i partman-partitioning/choose_label select gpt
#d-i partman-partitioning/default_label string gpt
# Quan s'habilita el xifrat de disc, ometi esborrar les particions per endavant.
#d-i partman-auto-crypto/erase_disks boolean false
També podeu utilitzar la configuració prèvia per configurar les particions a una matriu RAID per programari. Els nivells de RAID suportats són 0, 1, 5, 6 i 10, creant matrius degradades i especificant els dispositius de reemplaçament.
|
Avís |
|---|---|
És molt fàcil equivocar-se en aquest tipus de partició automatitzada. A més es tracta d'una funcionalitat que no rep molta atenció per part dels desenvolupadors del |
# A «method» se li hauria de donar el valor "raid".
#d-i partman-auto/method string raid
# Especifica quins discs s'han de partir. Tots acabaran amb la
# mateixa disposició, per tant tan sols funcionarà si els discs tenen
# la mateixa mida.
#d-i partman-auto/disk string /dev/sda /dev/sdb
# A continuació necessiteu especificar quines particions físiques
# s'utilitzaran.
#d-i partman-auto/expert_recipe string \
# multiraid :: \
# 1000 5000 4000 raid \
# $primary{ } method{ raid } \
# . \
# 64 512 300% raid \
# method{ raid } \
# . \
# 500 10000 1000000000 raid \
# method{ raid } \
# .
# Per acabar necessiteu especificar com s'utilitzaran les particions
# prèviament definides a la configuració del RAID. Recordeu d'utilitzar
# els números de partició correctes per particions lògiques. S'admeten
# els nivells RAID 0, 1, 5, 6 i 10, separant-ne els dispositius amb «#».
# Els paràmetres són:
# <raidtype> <devcount> <sparecount> <fstype> <mountpoint> \
# <devices> <sparedevices>
#d-i partman-auto-raid/recipe string \
# 1 2 0 ext3 / \
# /dev/sda1#/dev/sdb1 \
# . \
# 1 2 0 swap - \
# /dev/sda5#/dev/sdb5 \
# . \
# 0 2 0 ext3 /home \
# /dev/sda6#/dev/sdb6 \
# .
# Per a més informació vegeu el fitxer «partman-auto-raid-recipe.txt»
# inclós al paquet «debian-installer» i disponible al repositori de fonts
# de l'instal·lador.
# Açò fa que el «partman» particioni automàticament sense demanar confirmació.
d-i partman-md/confirm boolean true
d-i partman-partitioning/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition select finish
d-i partman/confirm boolean true
d-i partman/confirm_nooverwrite boolean true
Normalment, els sistemes de fitxers es munten emprant un identificador universalment únic (UUID) com a clau, el que permet que siguen muntats correctament encara que canvien els seus noms de dispositiu. Els UUID són llargs i difícils de llegir, així que l'instal·lador vos permet muntar els sistemes de fitxers basant-se en noms de dispositiu tradicionals o en etiquetes que els assigneu. Si demaneu a l'instal·lador que munte per etiquetes, els sistemes de fitxers que no en tinguen seran muntats pel seu UUID.
Els dispositius amb noms estables, com els volums lògics LVM, continuaran emprant llurs noms tradicionals en lloc de l'UUID.
|
Avís |
|---|---|
Els noms tradicionals de dispositiu poden canviar amb l'ordre en què el nucli descobreix els dispositius en arrencar, causant que es munte el sistema de fitxers que no toca. De forma similar, es possible que les etiquetes coincidesquen en connectar un disc nou o una unitat USB, i aleshores el comportament del vostre sistema en arrencar serà aleatori. |
# Per defecte es munta per UUID, però també podeu escollir «traditional» # per a emprar noms tradicionals de dispositiu, o «label» per a provar amb # les etiquetes dels sistemes de fitxers abans de recórrer a llurs UUID. #d-i partman/mount_style select uuid
No hi ha moltes coses que es puguin configurar prèviament en aquesta etapa de la instal·lació. Les úniques preguntes que hi ha fan referència a la instal·lació del nucli.
# Configura APT per a no instal·lar per defecte els paquets recomanats. # L'ús d'aquesta opció pot resultar en un sistema incomplet i només ha de # ser emprada per usuaris molt experimentats. #d-i base-installer/install-recommends boolean false # El (meta) paquet de la imatge del nucli a instal·lar; es pot utilitzar # "none" si no es vol instal·lar cap nucli. #d-i base-installer/kernel/image string linux-image-686
La configuració del fitxer /etc/apt/sources.list i les opcions bàsiques de configuració estan completament automatitzades segons el mètode d'instal·lació emprat i les respostes a les preguntes prèvies. Opcionalment podeu afegir altres repositoris (locals).
# Trieu si voleu analitzar mitjans d'instal·lació addicionals # (per defecte: false). d-i apt-setup/cdrom/set-first boolean false # Podeu decidir si instal·lar microprogramari no lliure. #d-i apt-setup/non-free-firmware boolean true # Podeu instal·lar programari de contribució («contrib») i no lliure # («non-free»). #d-i apt-setup/non-free boolean true #d-i apt-setup/contrib boolean true # Elimineu la següent línia si no voleu tenir al sources.list una # entrada activa d'imatge DVD/BD d'instal·lació al sistema instal·lat # (les entrades d'imatges netinst o CD seran desactivades # independentment d'aquest valor). #d-i apt-setup/disable-cdrom-entries boolean true # Elimineu aquest comentari si no voleu utilitzar una rèplica. #d-i apt-setup/use_mirror boolean false # Trieu quins serveis d'actualització voleu utilitzar; definiu les rèpliques a # utilitzar. Els valors mostrats baix són els valors predeterminats normals. #d-i apt-setup/services-select multiselect security, updates #d-i apt-setup/security_host string security.debian.org # Repositoris addicionals, local[0-9] disponibles #d-i apt-setup/local0/repository string \ # http://local.server/debian stable main #d-i apt-setup/local0/comment string local server # Habilita les línies deb-src #d-i apt-setup/local0/source boolean true # La URL de la clau pública del repositori local; heu de donar una clau o # l'«apt» es queixarà del repositori no autenticat i la línia al «sources.list» # es quedarà comentada. #d-i apt-setup/local0/key string http://local.server/key # o es pot inserir aquí codificant en base64 el contingut del fitxer amb la # clau (amb `base64 -w0`) i especificant-ho així: #d-i apt-setup/local0/key string base64://LS0tLS1CRUdJTiBQR1AgUFVCTElDIEtFWSBCTE9DSy0tLS0tCi4uLgo= # Es comprovarà el contingut del fitxer amb la clau per si sembla ser de # tipus «ASCII-armoured». # Si és així, es desarà amb extensió ".asc", altrament tindrà extensió '.gpg'. # El format "keybox database" no està actualment suportat. (vegeu # generators/60local a les fonts d'apt-setup) # Per defecte l'instal·lador requereix repositoris autenticats utilitzant # una clau «gpg» coneguda. Aquesta opció es pot utilitzar per deshabilitar # aquesta autenticació. Avís: És insegura, no es recomana. #d-i debian-installer/allow_unauthenticated boolean true # Elimineu aquest comentari per afegir la configuració multi-arquitectura per # a i386: #d-i apt-setup/multiarch string i386
Podeu instal·lar qualsevol combinació de tasques que hi haja a l'abast. En aquest moment les tasques que hi ha són:
standard (eines estàndard)
desktop (escriptori gràfic)
gnome-desktop (escriptori Gnome)
xfce-desktop (escriptori XFCE)
kde-desktop (escriptori KDE Plasma)
cinnamon-desktop (escriptori Cinnamon)
mate-desktop (escriptori MATE)
lxde-desktop (escriptori LXDE)
web-server (servidor web)
ssh-server (SSH server)
Podeu també no instal·lar cap tasca i forçar la instal·lació d'un conjunt de paquets d'alguna altra manera. És recomanable incloure sempre la tasca standard.
O en el cas que no vulgueu que es mostri el diàleg del tasksel, afegiu pkgsel/run_tasksel al «preseed» (en aquest cas, no s'instal·larà cap paquet via tasksel).
Si voleu instal·lar alguns paquets de forma individual a més a més dels instal·lats per tasques, podeu utilitzar el paràmetre pkgsel/include. El valor d'aquest paràmetre pot ser una llista de paquets separats o bé per comes o bé per espais, que el podeu utilitzar de forma senzilla a la línia d'ordres del nucli.
#tasksel tasksel/first multiselect standard, web-server, kde-desktop # O opteu perquè no es mostri el diàleg del tasksel (i que no # s'instal·li cap paquet): #d-i pkgsel/run_tasksel boolean false # Paquets addicionals per instal·lar individualment #d-i pkgsel/include string openssh-server build-essential # Actualització dels paquets després del debootstrap. # Valors permesos: none, safe-upgrade, full-upgrade #d-i pkgsel/upgrade select none # Podeu triar si el vostre sistema enviarà informes sobre el programari # que heu instal·lat, i els programes que feu servir. Per defecte no # s'envia res, però fer-ho ajuda al projecte a determinar quins programes # són els més populars i que s'haurien d'incloure al primer CD/DVD. #popularity-contest popularity-contest/participate boolean false
# Durant la instal·lació des de consola sèrie, les consoles virtuals habituals # (VT1-VT6) normalment queden inhabilitades a «/etc/inittab». Descomenteu la # línia següent per evitar-ho. #d-i finish-install/keep-consoles boolean true # Evita el darrer missatge de la instal·lació que apareix indicant-ne l'estat # complet. d-i finish-install/reboot_in_progress note # Això evita que l'instal·lador expulse el CD quan es torna a arrencar, la # qual cosa és útil en algunes situacions. #d-i cdrom-detect/eject boolean false # Açò farà que l'instal·lador aturi la màquina quan acabe, però que no es # reinicie al sistema instal·lat. #d-i debian-installer/exit/halt boolean true # Això apagarà la màquina del tot en comptes de només aturar-la. #d-i debian-installer/exit/poweroff boolean true
# Segons el programari instal·lat, o si les coses van malament durant el # procés d'instal·lació, és possible rebre preguntes sobre altres qüestions. # També podeu fer-ne una configuració prèvia. Per obtenir una llista de # totes les preguntes que es poden fer durant la instal·lació, feu una # instal·lació, i després executeu aquestes ordres: # debconf-get-selections --installer > file # debconf-get-selections >> file
[19] Per exemple, configurar prèviament locale a ca_ES convertiria ca_ES.UTF-8 en el «locale» per defecte del sistema instal·lat. Si per exemple preferiu ca_AD.UTF-8 al seu lloc, haureu d'establir una configuració prèvia individual per a cada valor.
|
|
 |
|
| B.3. Preparar un fitxer de configuració prèvia |  |
B.5. Opcions avançades |